No Gravatar

Hi havia una vegada una mestra que vivia amb gran passió l’educació.Des del postfranquisme fins ben entrat el tripartit aquesta mestra es va dedicar a tot un cicle, el d’infantil que va gaudir com mai del seu ceràcter, de les seves idees i de la seva empenta, tingués l’edat que tingués.Un bon dia va arribar el temps en que li tocava jubilar-se (perquè abans, per a que ho sabeu existia una cosa que es deia jubilació que consistia en a partir dels 60 fer menys hores lectives i anant reduïnt l’horari fins als 65, en que podies gaudir de la teva pensió que t’havies guanyat amb prou mal d’esquena durant tota la teva vida laboral),tothom li feia festes i regals.Un company, un jove aixelebrat que acabava d’arribar a l’escola li va preguntar que què farien sense la seva riquesa , el seu saber estar i sense tot allò que aportava ella.Pensant en quina resposta li podria donar a aquell pobre noi d’infantil jovenet, novell i inexpert ell, se li va encendre aquella bombeta que feia treure una classe d’on fos i com fos i que podia muntar un univers “conestasmanitas” i va decidir regalar totes aquelles coses que li servien d’ajuda a aquell pobre zagal, almenys si no estava ella estarien els seus materials.Ho va carregar tot al seu cotxe i va partir cap a l’escola.Quan el noi la va veure amb tot aquell material es va posar tan content…que va decidir penjar-ho tot a internet i fer-ne un Pinterest de tot plegat! I és que ja sabeu què diuen dels contes: si no és mentida serà veritat!

To the official site of Related Posts via Taxonomies.