No Gravatar

M’ha arribat això d’una companya d’infantil.A veure si algú s’hi sent identificat/da

“Un dia com avui en una aula de 25 (26-27-28-29 segons la ràtio establerta pel govern de torn en funció de les retallades actuals) alumnes de 3 anys …”
    
    
Entren en “semi fila” perquè es despisten, es deixen anar, alguns retornen cap a la porta perquè no volen entrar, …, els acaricies, intentes calmar i tires d’ells fins a l’aula.

    “Que macos, que macos que són, petites personetes aprenent a descobrir el món”.

    Trec la majoria dels jaquetons perquè ells sols no són capaços, pels seus pares, que només tenen un a casa, és més ràpid treure-li que ensenyar-li a que ho faci sol, i sobre de la jaqueta porten embolicada una gran bufanda, gorro i guants que cal guardar a les butxaques de cadascú amb compte no fos cas que es perdin i la mare t’ho recrimini durant tota la setmana. Perquè encara que a la reunió de principi de curs es diu ben clar que totes les peces de vestir han d’anar amb nom .. Bah ,Pa què?, Ja s’encarregarà la “senyo” de recordar de quin nen és cada cosa, total …, només són 25 nens x 2 guants 25 bufandes 25 bossetes de l’esmorzar 25 gorros …, quan comences a associar “els de Piolet són els de Marta “,” Hello Kity de Maria “…., arriba el canvi de temps i …, tornem-hi.

    Bossetes amb l’esmorzar per terra, uns asseguts al seu lloc, altres corrent per l’aula. Es posa ordre aixecant la veu i picant de mans. Les 9.20, per fi s’han assegut tots, moment de calma, fem assemblea, repeteixo més de 20 vegades que per parlar cal aixecar la mà, cal respectar el torn, uns escolten, altres estan en el seu món i altres, després del gran bol de cereals de desdejuni que els han posat a casa senten la crida de la selva.Enmig de l’assemblea 4 nens s’aixequen perquè volen fer “caca”. Segons van acabant cal ajudar-los a netejar el culet, que no saben (una altra cosa que seria molt més fàcil d’aprendre a casa però .. . els seus ocupadíssims pares no han tingut temps) i s’omplen roba, mans, lavabo i a un altre company si s’acosta massa.

    Per fi has aconseguit que escoltin, “què macos”, com van aprenent, …, cantem cançons, expliquen les seves aventures, veiem un llibre sorprenent que ha portat Pau de casa amb imatges precioses del tema que estem treballant …
    
    
Comencem el treball per racons, es viu un moment de calma, juguen, experimenten, aprenen, comparteixen, …, els mires i penses … “Estan feliços, per menjar-se’ls” … i al moment “et penedeixes de no haver-te menjat algun!”, s’aixequen, li treuen el material a un altre company, crit, agressió, plor, … nen! a la cadira de pensar. Així 3 un darrere l’altre, plor, … netejo mocs, netejo mocs.
    
Per recollir el material jo demano, jo torno a demanar, jo toco el xiulet, jo toco el timbal, el pandero,dono cops a la taula i acabo cridant: A RECOLLIR, A ORDENAR CADA COSA AL SEU LLOC, al mateix temps que vaig agafant coses de terra i uns pocs em imiten mentre altres miren estranyats, que deuen pensar … “Recollir?, Si això a casa sempre ho fan els meus pares, per què ho he de fer jo a l’escola?”
    
Hora del lavabo, per grups es renten les mans i van al lavabo. Repartim sabó, repartim tovallons, repartim paper higiènic, alguns són super autònoms, es nota que ho fan sovint, altres … 1 empeny perquè anava el primer, un fica el ditet a l’aixeta, aigua per tot arreu, pixa fora, …

    Esmorzar: obriu el suc, -“se m’ha vessat el suc”, un iogurt obert a terra, galetes de xocolata  trepitjades, jo no vull pa,  això no m’agrada, a casa mai ho menjo però ma mare ha pensat a veure si a l’escola aprenc a menjar, però a mi no m’agrada, plor, em vull anar amb la meva mare, senyuu pela’m la pera que la meva mare no ha tingut temps (“total, ja ho farà la senyu, que només té 24 o 25 més a l’aula o no recordo quants nens van a la classe de la meva filla “) i netejo mocs.
    
   
Ui,Menganet ha vomitat ….

Què faig?, Deixo sols als 25 nens mentre vaig a per serradures i a canviar la roba i cridar els pares del que acaba de vomitar perquè està malalt … Auxili!! Help!!Recollim i 15 minuts per tornar a posar els jaquetons que pesen més que el propi nen que el porta posat. Pati i mares i avis a la tanca del centre vigilant que als seus fills no els hi passi res, perquè els mestres per a què estem?
Mocs, pipi,Fulaneta m’ha aranyat, Menganet no pugis a l’arbre, Periquit no mosseguis, les peces,les pales, les galledes, les pedres no es xuclen, la sorra no es menja, netejo mocs, netejo mocs, netejo mocs …
El petit Lluís s’acosta i et diu “Senyu et puc dir una cosa?, Ets molt guapa!! “Per menjar-se’l!”
Tornem a classe, pengem jaquetes als penjadors, netegem cares amb tovalloletes, mans amb aigua i sabó, i tornada a la feina: no es pinta en el full del company, els papers a la paperera, netejo mocs, netejo mocs, netejo mocs
Hora de la sortida: famílies amuntegades a la porta perquè el seu fill/a surti el primer, em demanen explicacions de per què un nen s’ha arrencat la crosteta del front, un altre diu que s’ha raspat el dit amb el terra, altre que no s’ha pres el suc, una altra mare preocupada perquè el nen ha begut poca aigua, i una altra perquè el seu nen ha sortit de classe amb mocs, una bufanda que no apareix, un guant perdut des de la setmana passada, una ampolla d’aigua que no és seva, … I el nom?, Portava posat el nom? …
Arribo a casa, la boca seca perquè no vaig recordar o millor dit no vaig tenir temps de beure aigua, i una veïna tafanera, que em diu, mite-la! ehhh ja fins demà …, què poc treballeu els mestres …Per suposat, perquè la preparació de la classe i el material del dia següent me l’ha buscat i elaborat ella o el seu marit.
 
I quan sempre sents el mateix en relació al nostre treball, de com es viu, de les vacances, de la sort que tenim de poder estar criant els seus fills quan ells van despreocupats dels seus petitons, penses: i  les universitats que accepten matrícules de nous alumnes…tan TONTA és la gent per no estudiar i tractar d’aconseguir el treball dels seus somnis, on sense fer res et paguen i sempre s’està de vacances?

 Així amb 67 no, amb 80 ens podríem jubilar i encara seria poc.
 
Encara sort que sempre hi ha un “petit Lluís” que sembla que endevina el moment en què necessites escoltar unes paraules d’ànim.

“Senyu et puc dir una cosa?, Ets molt guapa!! “

Extret/Extraído/Extracted de/from http://socmestre.blogspot.com

To the official site of Related Posts via Taxonomies.