#Debatmestre Carta als meus companys i companyes que teniu fills…i a la resta .Preguntes pel debat.
Tothom pot llegir, tothom pot opinar i apropar-se a aquesta finestra però permeteu-me que sobretot tingui en ment als meus companys i companyes que tenen fills/es ara, doncs són els únics que en la condició de docents i progenitors, cadascú en el seu nivell, pot estar a les dues bandes i reconèixer dins seu les diferències de rol que hi ha entre ser tutor i ser “tutor”, ja sabeu, durant unes horetes, 9 mesos l’any (i les i els especialistes també, lo de ser tutor era un joc de paraules).
Consideracions prèvies
Vagi per endavant que no és crítica destructiva i que ningú es senti ofès. Veureu que parlo d’escola, però em refereixo a qualsevol centre educatiu, veureu que parlo en masculí o en femení, en plural o singular però la meva intenció és interpel·lar a tothom, a “totdon”. I sí, veureu que parlo de docents…però els debats són més rics si hi participa tothom. Al cap i a la fi tothom sap educar, oi? 😉 ¬¬u
Comencem pel principi
Diferenciem escola/institut/facultat (edifici) i educació formal (la que practica una institució educativa oficial).
Molta gent es pensa encara que aquests conceptes són indissolubles. Però si alguna cosa hem descobert aquests dies és que a diferència d’altres feines (aquest aclariment li dedico especialment a la senyora metgessa i mare, així com als mitjans que no van recollir les respostes que havia rebut la carta.) l’escola ha seguit funcionant mentre el seu edifici seguia tancat i barrat. Us ho preguntaré ras i curt, ràpid companyes,companys durant aquest confinament:
-Quantes nits heu dormit poc o no dormit preocupats pel que passava amb la vostra feina – i no em refereixo ni al sou ni a tenir feina en sí(ho sento substituts/es que vau ser botats a la primera de canvi-) ?
-Quantes hores de més li heu posat al dia per poder contestar als alumnes o fer-los sentir que estaven localitzats i que no havien estat abandonats?
-Quantes paraules de més heu escrit/dit/mostrat al vostre alumnat? I quantes a les seves famílies?
-Quantes us heu saltat algunes de les normes de l’estat d’alarma per fer possible el fet educatiu en situacions complexes?
-Quantes heu fet servir els vostres propis mitjans o heu posat alguna cosa de la vostra butxaca per a poder seguir fent la vostra feina durant aquest confinament?
-Quantes tecnologies noves heu utilitzat/aprés a marxes forçades sense tenir ni un borrall previ o tenint unes competències “no adquirides” (chist!)
-A hores d’ara, que tècnicament hi hem tornat: quantes de vosaltres combineu presencial i no presencial? (Eh, que els fills poden ser grans, o poden quedar-se amb els avis, o podem contractar un cangur per hores, en aquesta vida hi ha gent molt responsable, si alguna cosa tenim les persones docents és que tot ho fem possible, sóc d’infantil, sé del que parlo.)
-No pregunto si teniu prou temps: sé que el treureu de sota les pedres o faríeu que el temps vagi enrera estil Superman si calgués. La gran majoria? ho fareu.
Cadascú sap la resposta, cadascú té el tipus d’alumnat que té i quina resposta ideal en el seu cap donaria/dona/ha donat , des de NESE/NEE/SIEI a ordinària, des d’escola bressol a universitat.
Se m’oblida la darrera pregunta:
-Quants de vosaltres ho heu fet conciliant vida familiar i escolar. Com ho heu portat?
Ara que ja ho hem diferenciat anem al pas següent:
El debat sanitari
-Estem vivint o no estem vivint en una pandèmia?
-És contagiós o no és contagiós el virus? En quin grau?
-Què implica contagiar-se en cas que existeixin complicacions? Quines probabilitats tenim de tenir-ne?
-Quina taxa de mortalitat té? Laboralment m’havia preocupat molts cops per la durada del curs, ara a més em preocupo per la meva salut, morir-se no és una broma.
-Quins mitjans mínims requerim sí o sí com a persona individual? I com a centre?
-Quina afectació directa o derivada real té sobre les criatures i les seves famílies?
-Quina afectació directa o derivada (qui més qui menys en societat i pot afectar a d’altres éssers) té sobre els professionals que trepitgen els edificis educatius (personal no docent de tot tipus també, sí, les senyores de la neteja – si n’hi ha un senyor no se m’ofengui, és el que tenen les professions feminitzades-, conserges, etc. són escola també) ?
-En cas de no tenir aquesta informació què és millor: actuar sense la informació o esperar-se, per prudència “epidemiològica” ?
-Bonus track: docents, quantes proves us han fet per saber si teniu/heu passat el virus? . No, un pdf que et pots autogenerar tu no és un test.
A partir d’aquí traguem conclusions.I que cap sigui econòmica encara, ja hi arribarem. Perquè si realment les respostes no són les esperables que algú m’expliqui per què vaig sortir campi-qui-pugui un dijous, sense ni acabar la setmana d’escola i ara de cop hi he d’entrar JA quan ja hauríem fins i tot començat alguns la jornada intensiva o d’altres ja estarien vivint més enllà de les proves d’entrada a la universitat.
Va, anem pel proper debat:
El debat econòmic i social
-Si tinguessis possibilitats econòmiques enviaries al teu fill a l’escola en la situació actual?
-Si tinguessis qui se’n cuidés , que no fos de risc, enviaries al teu fill a l’escola en la situació actual?
-Quin tipus d’escola vols pels teus fills? Acceptaries que no es complissin les condicions que van fer matricular-lo en aquell centre educatiu?
-Què aprèn el teu fill fora del centre escolar?
-Has notat el caliu dels professionals de centre? Us heu sentit acompanyats?
-Com milloraries la resposta per part dels professionals que t’han provat d’acompanyar educativament durant aquests mesos?
I ara rematem-ho amb …
El debat pedagògic
(resta de societat podeu mirar, però potser no enteneu un borrall 😉 :
-Tenim l’escola que volem, la podem oferir en aquestes condicions?
-Podem oferir un altre tipus d’escola mentre no sigui possible fer l’escola que volem?
-En cas de no ser possible veieu viable oferir un altre tipus de servei per part de les persones que formen l’escola? veieu també factible un altre tipus de participació / remuneració?
-Us heu sentit representat pels vostres representants laborals? Quina és la mesura/protesta/acció que valoreu més? Quines altres mesures/protestes/accions haguéssiu implementat/fet si haguéssiu tingut aquesta responsabilitat?
-Què farem el curs que ve?
-Quins espais habilitarem?
-Quines persones habilitarem?
-De tot plegat qui contractarem?
-Quant costarà tot això?
-Quan ho pensarem tot plegat? Perquè durant aquests dies en que seguim teletreballant mentre assistim al centre però fem entrevistes per videoconferència a la vegada que ens acomiadem dels cursos més grans que passen a una altra etapa ho podríem haver fet…però no disposem d’aquest temps.
Vagi per endavant que és un debat teòric. Les escoles han obert totes ja i qui més qui menys del claustre ja s’hi ha hagut d’estar o bé fent tutories individualitzades, acomiadant alumnat,fent informes, o bé fent guarderia a infantil (de luxe, perquè no podrien tenir millors professionals ni aquests millors coneixements,preparació ni intencions però guarderia al cap i a la fi).
I ara que ja m’he descarregat continuo fent informes i mirant-me les prèvies d’entrevistes que aquest mes ja sigui des de casa o des de l’edifici escolar serà potent, potent, potent.
Que passeu una bona fase.
PD: segur que m’he deixat algun dubte. Si consideres que en falta, fes-ho saber. I no et tallis en opinar, recorda que existeix una cosa que es diu ironia, i si alguna cosa no és un docent és una persona que exclou. També podeu continuar amb el #Debatmestre a SócPetit
El dibuix és del Turu. I em sento molt identificat. (Al seu Facebook en trobareu més )
Deixa un comentari