No Gravatar

Avui s’acaba un curs i demà en comença un altre. Per primera vegada algú ha pensat que és una bona idea això de que els docents treballem oficialment a Catalunya el juliol. I que enmig canviem de centre. No importa el que deia el nomenament d’algunes persones fins al 31 d’Agost, ni al centre al que estiguis adscrit. Però clar, és que si ho mirem fredament és una gran idea.

Per començar després d’unes adjudicacions on alguns números molt baixos s’han quedat sense nomenament i d’altres molt alts sí en tenen (us sona decret de plantilles – autonomia de centres?) les persones que tenim sort i que treballarem el juliol no serem el mateix nombre que les que treballarem al centre a 1 d’Octubre (us sona nomenaments des del primer dia?). Així que s’han estalviat per no dir retallat uns quants docents per claustre. Seran més que el curs anterior o que abans de la COVID? Que algú ho calculi, com algú que va calcular que el juliol ens el paguem nosaltres (us sona equiparació salarial amb els funcionaris de mateixa escala?)

Importa que psicològicament un docent estigui en un centre i demà a un altre, de cop? Nah, és com la sensació dels substituts aplicada a tot el col·lectiu docent que canviarem de lloc.

I de regal tres bonics anuncis amb el Rèquiem (què malpensats que som els docents, si no ens han posat el Cant dels ocells ni el Núvol blanc, que són més nostrats per donar-nos el condol) , pagats amb els diners de tots que informen a la població general que el curs s’avança uns dies (perquè part de la població segueix desconeixent que nosaltres ja treballem des de l’1 de setembre, com si fos una gran novetat) . Sabeu què?
Una simple pregunta: on estaves durant els cinc dies de vaga convocats? Quines mesures de mobilització se t’acudeixen i estàs disposat a dur a terme? Deixem de mirar als altres, ni tan sols als nostres representants. Mirem-nos a nosaltres mateixos . Aquest és el preu de ser pocs quan se’ns convoca, aquest és el preu de convocar sí o sí vagues al juny (sense tenir assegurat el suport), aquest és el preu de no remar junts, aquest és el preu de malgrat el que puguem dir/difondre i tuitejar, no tenir força , realment.

Doncs sí, #enshomereixem . Com algú deia, si tan positiu és avançar el curs al setembre cinc dies el millor que podem fer és no plegar i continuar des del mateix juliol . Però no ho diré molt fort no sigui que algú se li acudeixi tan bona idea. I preparem-nos que no serà la última.

Eliminar les hores no lectives del nostre horari i no cobrar-les com a les retallades de fa 10 anys?
Tancar grups en favor de la concertada i augmentar ràtios?
Ajustar les substitucions de les reduccions de jornada amb simples terços?
Retallades de sous i pagues extres? No estar contractats durant les festes? (us sona temporalitat , frau de llei i fixesa?)

Això ja ho hem viscut i com que molts ja ni ho recorden com una anormalitat (perquè per a ells és normal , ja van entrar a borsa així)  estem condemnats a repetir la història si no ens defensem. I podem mirar a d’altres col·lectius públics i privats sense força per falta de possibilitat de mobilització: No cobrar caps de setmana perquè no els treballem? Lo veremos, We’ll see (la meva quota obligatòria d’altres idiomes, us sonen projectes lingüístics i sentències del TSJC demanant quotes?)

To the official site of Related Posts via Taxonomies.