No Gravatar

La primera frase que se’m va acudir quan vaig “tastar” el sistema va ser un WTF? (Què collons…) i la segona “Qui va ser el mico borratxo que…” Com veieu aquestes expressions són directament una falta de respecte…i així no es solucionen els problemes. Prenent-me una til·la…o un vinet…o una birra , pq no 😉 vaig entendre que l’aproximació ha de ser diferent.

Després de “patir” el SAGA i ara “morir” (i ressuscitar, perquè la vida és massa maca per perdre-la per una tonteria així) directament amb Esfer@ s’imposa una llista de suggeriments no ja als nostres responsables sinó als tècnics que creen i mantenen aquests sistemes.

A ningú li agrada que li diguin com s’ha de fer la seva feina però entre programadors ,una pràctica molt extesa entre desenvolupadors de codi obert és la possibilitat d’avisar d’errors (issue) o d’aplicar pegats directament a la programació (patch) i no parlo ja de fer-nos el nostre propi Esfer@ (fork).

Així que com que jo sóc mestre i no programador em dedicaré als primers, descrivint alguns que he trobat i donant pistes de per on poden anar les millores:

-No és “responsive” (adaptat a qualsevol dispositiu). A priori ho semblaria però el formulari de l’alumnat permet molt petites franges útils o deformades en les pantalles de mòbils, ja sigui en horitzontal o en vertical, tal i com es pot veure en aquesta captura (en blau l’espai hàbil, capturat amb Firefox i Chrome per a Android).

-Un sistema massa gran per a una cosa tan “concreta”: en el meu cas poso avaluacions d’algo tan concret com el meu alumnat. Francament no necessito accés a totes les prerrogatives del meu equip directiu, que tot i que no pugui fer servir perquè no tinc permisos, sí passem tots per la mateixa porta d’entrada…que es col·lapsa. Tampoc el meu equip directiu necessita esperar a que la Generalitat, des d’un despatx assolellat de Via Augusta decideixi obrir les avaluacions finals, quan es podrien haver obert a la vegada que les terceres sense problemes per part del centre (si abans amb WinPri podíem fer-ho…per què ara no?)

-Desar no vol dir desar: és cert que ara hem millorat, tenim una indicació en verd que marca que hem deixat correctament les dades al servidor…però també ho tenim a les observacions i a cada petit formulari que obrim. Potser la paraula “desa” no és la més correcta, o bé estaria bé que realment es desés al donar-li per primera vegada a desa i així ens estalviaríem un segon clic que a vegades ens lia…De fet… hem de desar a cada opció? Podria desar-se directament quan escrivim, com a plataformes de sincronització de continguts com per exemple Google Drive o Dropbox.

-Dreceres de teclat: el meu centre fa servir números a determinades equivalències, també tenim les típiques lletres i el tabulador funciona però va cercant cada enllaç i no es desplega automàticament quan fas intro o fas espai (així que igualment t’obliga a fer clic, a fer servir ratolí per nassos). Imagineu-vos un sistema en que amb el tabulador canviés d’infant i amb l’espai obres formulari, escrius un 1 de Sempre o una N (d’Assolit Notable) i li dones a tabulador per passar al següent (o dos tabuladors, o la combinació que s’escaigui). Recordem que qui més qui menys té les seves llistes de notes i el que fem a l’Esfer@ és passar les dades a dins del sistema, ja fa temps que hem avaluat i aquí només copiem dades.

-Variació de vista de qualificació grup/alumne o grup/matèria: no es tracta tant de dues seccions diferents com l’ordre de les columnes, són moltes hores posant notes i si sumem tots els defectes i dificultats fa que ho haguem de fer d’una forma repetitiva. Una vista diferent de la mateixa introducció de dades ens permetria seguir treballant i oxigenar el cervell. I no ha de dependre de la Generalitat o del centre aquesta possibilitat , ha de ser un simple clic del /la docent.

-Errors varis: reconec que la frase “Ha hagut un error” em posa dels nervis, però no sé si és més produent trobar-me frases com : {“status”:false,”description”:”Authentication required!”} (sobretot després de portar una hora de rellotge posant notes – i evidentment , clar que havia entrat i clar que havia fet cas als missatges de timeout). I quan veus que no s’ha guardat res… t’enrecordes de la mare del responsable mentre tornes a picar les maleïdes notes.

To the official site of Related Posts via Taxonomies.