Què més ens ha de passar?
És trist haver-ho d’escriure tan cru però és com ho sento. A partir d’ara moltes persones interines i substitutes de les llistes del Departament d’Educació no podran triar on treballen, una cosa que , més o menys podien fer fins ara, triant els municipis. El fet de triar mínim una comarca portarà a , pel cap baix mig centenar de centres educatius de vàries poblacions separades per desenes de quilòmetres en el millor dels casos. El més greu , per a aquest mestre que us escriu és pensar en que si les condicions actuals d’acceptar nomenaments no varien hi haurà gent que haurà de treballar en centres en els que explícitament NO VOL TREBALLAR.
Què més ens ha de passar als mestres i professors, docents, què més ens han de fer des del Departament d’Educació (parlem de Cambray però segurament la part política de l’organigrama és molt més extensa, té noms i cognoms) per a que reclamem que ens tractin millor ? O simplement no perdre el que poc que ja tenim com a col·lectiu laboral?
En part és una mica culpa nostra. Som l’únic col·lectiu laboral en el que el fet de tenir pendents vàries reclamacions i que en d’altres col·lectius implicaria sumar més gent a les reivindicacions en el nostre implica ser menys, desinflar la mobilització i acabar per fer-la inviable. O entenem que ens hem de moure o no sé quin serà el proper gol que ens clavaran. Deixeu-vos de sindicats, els i les culpables som tots i totes una mica. Sense gent al darrera no hi ha representat que pugui fer cap mobilització ni que tingui impacte.
I tot plegat manat, difós i promulgat pels càrrecs polítics del partit de torn en el govern. En aquest cas el partit de govern és ERC. I el 28 de maig hi ha eleccions municipals on moltes docents interines (com pot ser que una professió tan feminitzada no tingui reconeguda la baixa per risc d’embaràs – sí , inventar-se una baixa per ciàtica per a que realment puguis estar de baixa en el cinquè mes d’embaràs per no estar en una aula d’infantil arrossegada pels terres amb un panxot de Cal Déu no és tenir reconegut el dret que tenen a d’altres professions, i no parlem ja si ets substituta i se t’acaba el nomenament.) el votaran. Algú em dirà que no és el mateix, que al poble són coneguts de tota la vida, que fins i tot repudien Cambray en privat, i? La casa és la mateixa, i si ni un sol docent votés el partit del Cambray expressant aquest com a motiu principal aquest senyor i el seu equip polític caurien, i segurament aquestes reivindicacions no caurien en sac foradat. Com a mínim no ens clavarien un inici de curs amb el Rèquiem de Mozart. Posats a morir, “con las botas puestas” (la meva quota de castellà 😉
PD: podeu fer servir els comentaris d’aquest mateix post per expressar aquelles reivindicacions que considereu legítimes , sempre amb respecte.
Deixa un comentari