Resposta a la Carta de Sant Jordi del President de la Generalitat de Catalunya
Em fa gràcia…
Rebre una comunicació de tot un President de la Generalitat de Catalunya sempre és un honor (tot i que comenci dient que em fa gràcia em prenc les coses bastant seriosament i no tots els dies reps una salutació del teu màxim responsable, el teu President, el que tot i que no l’hagis votat, o sí -vot secret- i és per això que decideixo respondre-li amb els mateixos bons desitjos en una data tan catalana i assenyalada com Sant Jordi) i avui més que mai és el meu deure explicar-li la meva visió de les coses (de fet sóc d’aquells que creu que si tothom s’animés i li expliqués la seva vostè acabaria entenent la realitat del país a peu de carrer -a vegades lluny del Parc de la Ciutadella i d’altres llocs hi ha realitats ben properes i feridores (sap que en 50 km. a la rodona del Parlament de Catalunya té vostè pel broc gros 5 milions de persones així que allò de la distància és més real que mai-
Vostè em parla de celebrar Sant Jordi enmig de circumstàncies complicades, parla d’agraïment i de reconeixement…Francament , jo valoro aquest esforç que fa vostè per avaluar-me d’aquesta manera però s’ha parat a pensar per què estem (en la meva professió) en moments de màxima dificultat? No parlem dels mercats, no parlem de la tan manida crisi.Parlem de les mesures que ha fet el seu govern.Parlem de TANCAR ESCOLES, de separar companys (quan una escola es tanca els nens que hi havien dins han de saltar i no parlo ja dels professionals que treballaven en equip, euips a vegades formats a consciència, molt ben preparats.)
Parlem de noves agressions que s’escolten i que ja es practicaven sobre els augments de ràtio (fa molt temps que no tenim 25 alumnes per classe a la majoria de llocs – fer mitjana amb una ZER no és justa, és com si fes la mitjana entre la central de Sabadell dels Mossos d’Esquadra i la comissaria del poble més petit de Catalunya on hi hagi destacament dels Mossos -)
Parlem d’atacs contra el model d’escola pública, catalana, laica,solidària,verda,ecològica etc., un model que va néixer en una època molt més difícil que llavors i que sembla mentida com governs com el seu (no està sol en això ni a aquí a Catalunya ni a la resta del món) el tiren per terra.
Parlem de baixes que no es cobreixen (sí, cobrir un refredat gros a partir del 15è dia no soluciona res), substituts no cridats,caps de setmana no pagats, sistema de nomenaments totalment despersonalitzat, sense alternativa -amb la de gent que hi ha demanant feina i si algú no vol anar a aquella escola no hi pot renunciar, deixant el lloc a un professional que sí que hi vulgui anar, ja que si ho fas et fan fora de la llista-
Un model d’educació que ara es veurà truncat també per la part superior quan el fet de tenir un petit malpàs dins la carrera universitària signifiqui el no poder arribar mai a acabar-la.Ha suspès mai una assignatura? Sap com n’és de difícil per una família de renda humil (la majoria del nostre país) el poder portar les seves criatures a la universitat?
Jo li animo a que parli amb la seva gent del govern, parli amb els seus col·legues laborals i s’animin tots a cobrar el mateix sou que nosaltres,com un funcionari més i a fer les nostres mateixes despeses, en proporció a la seva feina, per suposat.De tots els diners que en sortirien podrien enviar la partida de diners que li falta a la meva escola per arribar, per exemple, podrien no tancar les escoles que desapareixeran i estic segur que queda fins i tot per continuar amb programes tecnològics dins els centres, els batxillerats nocturns presencials,etc. allò que a la gent de carrer, lluny de la Ciutadella, i per suposat que patim les retallades d’altres sectors que no són l’educació però tan vitals com la seguretat (que no la repressió) o la salut, ens permet anar tirant.Allà on vivim els servidors públics,allà per on vostès ni hi passen, agafant helicòpters o pujant a furgones policials si cal per no escoltar-nos les queixes i fent gran el país vivint com la gent normal,aquest Sant Jordi en companyia de la gent que estimeu,estimen,estimem
Sóc.Mestre
http://socmestre.blogspot.com
PD1: vol fer un regal per celebrar Sant Jordi en condicions? Regali un llibre i una rosa REALS, o fins i tot apliqui aquests diners per a que les retallades siguin menors del que ens ve a sobre.
PD2: Jo sí que li faré un regal, una cançó.Com a mínim, ja que la cosa està tan fotuda permeti’m personalitzar en aquest cas (no és només vostè, és tot aquell que exerceix decisions com a polític a cada ciutat de Catalunya i que no cobra en consonància -quan vostè vulgui li “deixo” la meva classe una sola hora i vostè decideix si cobro en consonància amb el meu sou retallat o no- cobrar dos sous, actituds xulesques – no tots els polítics són així, però vostè sap que n’hi han i que molts depenen de la seva formació.
Escolti-la i , si em fa la caritat, rigui’s,perquè avui en dia, el màxim de queixa després del tot exposat aquí que li farem serà similar a cantar-li una cançó com aquesta:
http://www.youtube.com/watch?v=KvU1ODQElhY
I a la resta si heu arribat fins aquí… Per què no us animeu a explicar-li personalment al President de la Generalitat de Catalunya i a la Consellera d’Ensenyament com viureu el Sant Jordi mercès a les retallades/reorganitzacions/reajustos (ja siguin d’educació o de qualsevol altre sector) .El mail de Sant Jordi arriba des de l’adreça president.enviament@gencat.cat .Però les de feina , reals i tal les podeu trobar a la mateixa web de la Generalitat de Catalunya (http://www.gencat.cat) i ja posats podríem felicitar també al ministre espanyol d’educació, el senyor Wert (sí, aquell que ha afirmat que augmentar la ràtio encara més servirà per socialitzar els nanos), que deu tenir la seva adreça a la web del Ministeri d’Educació.Si no ens fan cas com a mínim que ens escoltin rondinar cada dia.
Ah, i si patiu retallades en educació no oblideu de sumar-les al nostre mapa de les #retalladesedu
A mi també em fa gràcia que retallin als funcionaris (que si, hi haurà que son uns vagos, segur)i no es retallin res els polítics (sí que hi ha bons, pero també corruptes) pero també es pot retallar dels seus assessors i que sigui el mateix Sr. Mas que escrigui la carta i sigui ell mateix qui apreti el botó de “Enviar”. La veritat es que crec que sempre es mes fàcil desprestigiar als altres. A vegades miro a Espanya i Catalunya i l'únic president que va baixar-se el sou i va baixar el sou dels polítics va ser el Sr. Zapatero (culpable de la crisi? si es possible) però almenys va fer un acte de exemple. Es molt fàcil baixar el sou als altres sense tocar-te el teu. No se, jo crec que ara ja ens tenen atemoritzats i poquet a poquet aniran retallant-nos mes, es una bona estratègia la veritat, cruel però bona.