Conte: Els Indis i la lluna
Hi havia una vegada un indi petit petit, anomenat John Brown que un dia es va sorprendre de la majestuositat de la lluna i va començar a pensar: jo vull agafar-la.Però la lluna estava molt i molt lluny.
I com la podria agafar?
Primer va pensar en pujar-se a l’arbre més alt, hi va grimpar, però quan estava al branquilló més alt, va estirar el braç… no hi va arribar, el branquilló es va partir i indi i ilusions de tocar la lluna cap al terra.
Després va pensar en pujar a la muntanya més alta per arribar-hi.i va escalar un dia, i dos, i tres, i quan va arribar al cim, tot ple de neu, allà feia molt de fred, però la lluna seguia tant lluny com sempre i , a ell fins i tot li semblava que ella se’n reia i li mirava fent mitja rialla.
Ja veurà aquesta malcarada, jo que caço per a la meva tribu també la caçaré a ella.Va demanar ajuda als seus germans indis, i tots es van preparar en formació, van agafar l’arc i les fletxes i s’hi van posar a disparar.Quin espant! La lluna va posar mala cara, perquè una de les fletxes la va…punxar i com si d’un globus es tractés, va començar a desinflar-se i a caure i caure… fins al terra.
Què bé! l’havien caçat! Oh no! Però ara no hi havia llum, estava tot a les fosques! no es veia res.Calia tornar la lluna al seu lloc per a que iluminés el poblat!.
I es van posar a pensar: podríem tirar-la amb un tiraxines.Però la van embolcallar , i al llançar-la va tornar a caure al terra com si no.Pobre lluna , tota plena de terra, bruta i desinflada.
Ja sé, podem posar-li un pegat i bufar per inflar-la , com fem amb la pilota quan se’ns punxa!
Quina bona idea.Li van posar un pegat de tela, la van cosir molt bé i es van posar a inflar-la, i van bufar i bufar, i la lluna començava a posar-se contenta puix que recuperava la seva forma original i rodona. I sí semblava una pilota.
Per això quan van acabar d’inflar-la el nostre amic John Brown va dir: fem un partit de futbol!
I ale, dos equips, dos arbres a cada banda que feien de porteria i a gaudir del futbol, patada va , patada ve contra la lluna.
Penaaaal, Penaaaaaal,va cridar un.
Faltaaaa Directa, l’altre, Deixeu-me xutar a mi!!!
Es prepara, llençaaaaaaa, agafa carrerilla, va cap a la pilota i xuta amb totes les seves forces… i la lluna va marxar amunt, amunt, amunt fins quedar-se penjada on era abans i automàticament en arribar es va posar a iluminar al poblat indi…I el partit es va acabar per falta de pilota!
Deixa un comentari