#josocmestre Què necessitem els mestres?

No Gravatar

Ara que ja ha passat una setmana, amb Sant Jordi pel mig i tot el que comporta per a un centre escolar (què ràpid que hem d’oblidar a vegades) , rebo encara varis missatges de WhatsApp,en català i castellà, amb textos molt encoratjadors de cara als mestres (aquell missatge que un pare mentre demana un permís per anar al metge per part del seu fill li acaba explicant que som més importants que el president del govern, blablablabla…

De debò? De debò algú es creu el que diu aquest missatge? De debò algú es creu que la societat , després de defenestrar-nos des que va començar la democràcia per les nostres latituds ara ,de cop ,ens aplaudirà i recolzarà? Siguem realistes, jo no necessito missatges, necessito (necessitem) crec:
-necessitem implicació per part dels pares envers els seus fills;necessitem que aquests governants que ara es lamenten i es pregunten si un brot psicòtic és previsible no ens retallin i augmentin el pressupost destinat a l’atenció a la diversitat, que és la que pot ajudar-nos a saber si un alumne no està al seu lloc (mental vull dir) i evidentment tampoc ajuden aules massificades, així que també necessitem una baixada de ràtios general, especialment ara que en algunes etapes disminuirà significativament el nombre d’alumnat i es dedicaran a tancar línies i centres públics (mentre faran créixer l’escola privada de forma incondicional, concertant-la) ;necessitem que la nostra feina es valori, ni molt ni poc, que es valori, no volem ser la quarta autoritat d’un poble (maestro,médico, cura y guardia civil), no volem ser la tercera m (mestres,metges,mossos – parèntesi:gran paral·lelisme amb l’anterior frase, oi?), simplement volem ser professionals que treballem dia a dia per aixecar tota una societat (i no no lluitem per adoctrinar ningú – dir escola pública catalana i de qualitat no vol dir ser independentista o comunista i per molt que s’entestin alguns mitjans jo no veig a cap company insistint si és millor quatre barres que tres – ) i que així sigui percebut: no som enemics, no som gurús de cap secta, no som polítics, som mestres, deixeu-nos en pau…
I és que necessitem tantes coses que no cabrien en aquest article, afegiu la vostra aquí, però el que crec que no necessitem són més missatges: necessitem fets, necessitem creure’ns la nostra professió, necessitem creure que som un col·lectiu al que no se’ns pot espoliar (quants mestres mateixos creuen que les vagues – un sistema de fa segles , darrer recurs dels obrers a la fàbrica pel qual fins i tot han hagut morts- afavoreixen els comptes del Departament d’Ensenyament?),  necessitem continuar amb el dia a dia, necessitem grans professionals i millors persones (i qui no valgui que es baixi del tren i deixi pas a sang nova àvida de formació, d’experimentació i d’acció,no seré jo qui digui qui ni com ho podrem esmerçar, però tots i totes sabem de persones que no estan capacitades per dur endavant aquesta feina,no, ni tan sols tots els que tenim el títol som realment mestres si no ho demostrem amb la nostra pràctica dia a dia, si us plau fora paràsits del sistema o l’acabarem ensorrant) i necessitem notar, sentir, que el que estem fent és formar un poble (i em dóna igual la bandera i l’idioma en el que parli) i no els pobres treballadors pitjor pagats del proper segle als que ensenyem de la mateixa manera que ensenyaven als nostres pares quan no existia ni aquest sistema que esteu fent servir per llegir aquest article.

Necessitem ser mestres, oblidar-nos de la darrera editorial que ens està venent els seus llibres molt adaptats al currículum i molt poc a la realitat;necessitem aconseguir el recolzament econòmic per a totes aquelles famílies en les que els seus nanos no poden tenir res més important a pensar com és si tindran un àpat en condicions al llarg del dia;necessitem tenir recolzament administratiu: prou de paperassa inútil que hem de fer i canviar cada cop que ve una llei educativa nova i que no és ni de bon tros en el que els mestres ens basem realment quan treballem en el dia a dia (algú recorda el post de la temporització “real”, doncs això).
Necessitem ser mestres amb tot el que això comporta , per part de tothom.No necessitem més missatges de WhatsApp o Facebook.

PD: Va per qui no hi és i s’hi ha deixat la pell literalment i per qui va saber aturar un mal major.El meu reconeixement.

logo_soc_mestre_2015

To the official site of Related Posts via Taxonomies.

You may also like...

1 Response

  1. DanielNo Gravatar ha dit:

    Necessitem molt creure’ns el que som i molta més ajuda per part de l’administració. Em sento impotent cada vegada que he de dir en una tutoria amb pares que faig el que puc, però que no puc fer més amb les coses tal i com estan al centre. Que fem mans i mànigues per tenir una normalitat al centre i que des de dalt ens matxaquen per que no pugui ser així i des del costat ens crítiquen per ser un col·lectiu que no treballa, que no fa res, que tenen moltes festes.

    Ratios altíssimes que fan que l’atenció més personalitzada a l’alumnat es dilueixi, que el tracte amb l’alumnat sigui massificat i poc personal. L’organització del nostre sistema educatiu és que l’aprenentatge sigui acabar el libre i no prestar atenció a les necessitats de cada alumne. Que no es tingui en compte QUE FAMILIARS i també nosaltres hem de crear sobre tot BONES PERSONES…

    Viure això cada dia fa mal.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sóc.Mestre is using WP-Gravatar