Un dia a l’aula de P3
M’ha arribat això d’una companya d’infantil.A veure si algú s’hi sent identificat/da
“Un dia com avui en una aula de 25 (26-27-28-29 segons la ràtio establerta pel govern de torn en funció de les retallades actuals) alumnes de 3 anys …”
Entren en “semi fila” perquè es despisten, es deixen anar, alguns retornen cap a la porta perquè no volen entrar, …, els acaricies, intentes calmar i tires d’ells fins a l’aula.
“Que macos, que macos que són, petites personetes aprenent a descobrir el món”.
Trec la majoria dels jaquetons perquè ells sols no són capaços, pels seus pares, que només tenen un a casa, és més ràpid treure-li que ensenyar-li a que ho faci sol, i sobre de la jaqueta porten embolicada una gran bufanda, gorro i guants que cal guardar a les butxaques de cadascú amb compte no fos cas que es perdin i la mare t’ho recrimini durant tota la setmana. Perquè encara que a la reunió de principi de curs es diu ben clar que totes les peces de vestir han d’anar amb nom .. Bah ,Pa què?, Ja s’encarregarà la “senyo” de recordar de quin nen és cada cosa, total …, només són 25 nens x 2 guants 25 bufandes 25 bossetes de l’esmorzar 25 gorros …, quan comences a associar “els de Piolet són els de Marta “,” Hello Kity de Maria “…., arriba el canvi de temps i …, tornem-hi.
Bossetes amb l’esmorzar per terra, uns asseguts al seu lloc, altres corrent per l’aula. Es posa ordre aixecant la veu i picant de mans. Les 9.20, per fi s’han assegut tots, moment de calma, fem assemblea, repeteixo més de 20 vegades que per parlar cal aixecar la mà, cal respectar el torn, uns escolten, altres estan en el seu món i altres, després del gran bol de cereals de desdejuni que els han posat a casa senten la crida de la selva.Enmig de l’assemblea 4 nens s’aixequen perquè volen fer “caca”. Segons van acabant cal ajudar-los a netejar el culet, que no saben (una altra cosa que seria molt més fàcil d’aprendre a casa però .. . els seus ocupadíssims pares no han tingut temps) i s’omplen roba, mans, lavabo i a un altre company si s’acosta massa.
Per fi has aconseguit que escoltin, “què macos”, com van aprenent, …, cantem cançons, expliquen les seves aventures, veiem un llibre sorprenent que ha portat Pau de casa amb imatges precioses del tema que estem treballant …
Comencem el treball per racons, es viu un moment de calma, juguen, experimenten, aprenen, comparteixen, …, els mires i penses … “Estan feliços, per menjar-se’ls” … i al moment “et penedeixes de no haver-te menjat algun!”, s’aixequen, li treuen el material a un altre company, crit, agressió, plor, … nen! a la cadira de pensar. Així 3 un darrere l’altre, plor, … netejo mocs, netejo mocs.
Per recollir el material jo demano, jo torno a demanar, jo toco el xiulet, jo toco el timbal, el pandero,dono cops a la taula i acabo cridant: A RECOLLIR, A ORDENAR CADA COSA AL SEU LLOC, al mateix temps que vaig agafant coses de terra i uns pocs em imiten mentre altres miren estranyats, que deuen pensar … “Recollir?, Si això a casa sempre ho fan els meus pares, per què ho he de fer jo a l’escola?”
Hora del lavabo, per grups es renten les mans i van al lavabo. Repartim sabó, repartim tovallons, repartim paper higiènic, alguns són super autònoms, es nota que ho fan sovint, altres … 1 empeny perquè anava el primer, un fica el ditet a l’aixeta, aigua per tot arreu, pixa fora, …
Esmorzar: obriu el suc, -“se m’ha vessat el suc”, un iogurt obert a terra, galetes de xocolata trepitjades, jo no vull pa, això no m’agrada, a casa mai ho menjo però ma mare ha pensat a veure si a l’escola aprenc a menjar, però a mi no m’agrada, plor, em vull anar amb la meva mare, senyuu pela’m la pera que la meva mare no ha tingut temps (“total, ja ho farà la senyu, que només té 24 o 25 més a l’aula o no recordo quants nens van a la classe de la meva filla “) i netejo mocs.
Ui,Menganet ha vomitat ….
Què faig?, Deixo sols als 25 nens mentre vaig a per serradures i a canviar la roba i cridar els pares del que acaba de vomitar perquè està malalt … Auxili!! Help!!Recollim i 15 minuts per tornar a posar els jaquetons que pesen més que el propi nen que el porta posat. Pati i mares i avis a la tanca del centre vigilant que als seus fills no els hi passi res, perquè els mestres per a què estem?
Mocs, pipi,Fulaneta m’ha aranyat, Menganet no pugis a l’arbre, Periquit no mosseguis, les peces,les pales, les galledes, les pedres no es xuclen, la sorra no es menja, netejo mocs, netejo mocs, netejo mocs …
El petit Lluís s’acosta i et diu “Senyu et puc dir una cosa?, Ets molt guapa!! “Per menjar-se’l!”
Tornem a classe, pengem jaquetes als penjadors, netegem cares amb tovalloletes, mans amb aigua i sabó, i tornada a la feina: no es pinta en el full del company, els papers a la paperera, netejo mocs, netejo mocs, netejo mocs …
Hora de la sortida: famílies amuntegades a la porta perquè el seu fill/a surti el primer, em demanen explicacions de per què un nen s’ha arrencat la crosteta del front, un altre diu que s’ha raspat el dit amb el terra, altre que no s’ha pres el suc, una altra mare preocupada perquè el nen ha begut poca aigua, i una altra perquè el seu nen ha sortit de classe amb mocs, una bufanda que no apareix, un guant perdut des de la setmana passada, una ampolla d’aigua que no és seva, … I el nom?, Portava posat el nom? …
Arribo a casa, la boca seca perquè no vaig recordar o millor dit no vaig tenir temps de beure aigua, i una veïna tafanera, que em diu, mite-la! ehhh ja fins demà …, què poc treballeu els mestres …Per suposat, perquè la preparació de la classe i el material del dia següent me l’ha buscat i elaborat ella o el seu marit.
I quan sempre sents el mateix en relació al nostre treball, de com es viu, de les vacances, de la sort que tenim de poder estar criant els seus fills quan ells van despreocupats dels seus petitons, penses: i les universitats que accepten matrícules de nous alumnes…tan TONTA és la gent per no estudiar i tractar d’aconseguir el treball dels seus somnis, on sense fer res et paguen i sempre s’està de vacances?
Així amb 67 no, amb 80 ens podríem jubilar i encara seria poc.
Encara sort que sempre hi ha un “petit Lluís” que sembla que endevina el moment en què necessites escoltar unes paraules d’ànim.
“Senyu et puc dir una cosa?, Ets molt guapa!! “
Bonissim!!!!!!!! un dia com qualsevol altre a P3. Felicitats per la teva exposició!!!
Fem una gran feina.Felicitats i ànims!!!Que aquest trimestre ja està donant fruit tot el que nosaltres els hem ensenyat!!!
Soy profesor hace nueve años y veo pasar muchos alumnos cada día. Durante algunos años pensaba que los niños eran unos personajes que no tenian educación y ahora hace unos 6 años veo que los personjes sin educación son los padres que estan destrozando as vidas de sus hijos. No se puede dejar a un niño/a en un colegio como un aparcamiento y depues volver a buscarlo y darle un juguete para que no les moleste, los padres culpan a la escula de los resultados de sus hijos. Nosotros damos pautas, metodos, pero si no se aplican la culpa es de los padres, de esos mal educados, destroza vida de menores que algún día llegarán a casa y pegaran a sus padres, les insultarán… Y nos dicen que la culpa es nuesta. Son vuestros hijos, cuiden su educación, no les den juguetes para no ser molestados, dediquen tiempo a ser padres, a dar forma a eso que ha querido crear entre dos personas, eso es un hijo una persona que necesita de ustedes, abran los ojos y despierten antes de que sus hijos terminen encerrado en una vida que ni ellos mismo quieren por culpa de LOS PADRES.
Quanta raó! Jo tinc amics que el cap d'un mes de vacances no aguanten 1 fill que tenen i tu n'has d'aguantar 25 mínim perquè tens vocació i ells? Algú els ha obligat a tenir fills? Ànims i endavant!!!
Coses de cada dia. Ser mestre, fer de mestre és una feina divertida, cansada, encara poc valorada… però m'agrada;-)
Felicita a la teva companya per l'escrit.
Real, el pan nuestro de cada día. A todos los que nos tienen envidia, no se de que, que estudien e intenten trabajar en esto. En poco tiempo de darán cuenta de que no solo es necesario el título, también hace falta mucha vocación.
Realment la realitat de cada dia a l'aula. I lo fort, com dieu que la gent ens valora poc!!! Però encara que ens valorin poc, i sempre haguem de sentir comentaris, jo estic orgullossa de ser mestra, i m'encanta, no ho canviria per cap altre feina del mòn.
Els infnats són una capsa de sorpresa, que a la vegada que tu ennsenyes a ells, tu aprens moltes coses d'ells.
Donç jo us dic una cosa, tinc gairabe 42 anys i estudió educació infantil per vocació, i penso que es tan gràfic el que expliqueu….! Tambè soc mare i es cert que no marco la roba… !
Pero valoro moltissim la feina de la mestra dels meus fills (P4 i 4RT) per que veig als meus fills feliços, aprenen molt i estiman molt als seus mestres i això m'omple de goig per que se que estan fen una molt bona feina
Ànims que hi ha moltes mares i pares com jo que admirem i respectem la vostra feina…
teneis mucha razón. El nuestro es un trabajo vocacional y apasionante,pero no comprendemos a los padres ¿Por qué no estamos también los fines de semana, el 25 de diciembre y todo el verano con ellos como quisieran sus padres?Creo qu deberíamos planteárnoslo.Son sus hijos pero en realidad son nuestros.Un niño no debería ser fruto de la inconsciencia
Fantàstic!!! una radiografia del nostre dia a dia moltben pensada!
Si contamos los días que estamos con los niños los profesores estamos una jornada mucho más alrga con ellos que sus propios padres. Pero ese tiempo que les queda a los padres lo que hacen es estropear al niño con consetirles según que cosas o acciones que no se corta en el tiempo correcto. Bien no culpemos a los padres, pero son ellos los que no hacen las cosas bien con el hay mi hija que se porta tan bien que es imposible que tu le pongas un tres en un examen de matematicas, pues si senor o señora su hija no estudia en casa como quiere que saque mas de un tres. Dediquen tiempo a sus hijos y nosostros podremos hacer nuestro trabajo como toca y unido al de ustedes puede ser lo mejor para su hijo/a
Autèntica la descripció però on és la Tei q va prometre la Conselleria d'Educació?
Podries fer arribar aquesta descripció a les famíles en una circular, en la revista de l'escola, penjar-la a la web,…poques persones s'imaginen això, informem, expliquem, fem-nos valer!!
Imaginem-nos com deu ser una assamblea amb 27 nens i nenes de 2, 3, 4 o 5 anys. En aquesta edat que els agrada tant explicar-te les seves coses. Si volem que parlin tots, entre els tocarà estar-se quiets escoltant una hora sencera per dos mints de parlar, sense comptar les interrupcions per avisar quan fan xibarri o es barallen. És evident que l'expressió oral no pot donar gaire de sí amb l'estructura que tenim a les escoles.
La base es el profesor. Si esa base es fuerte y no se mueve ante el más minimo temblor funcionará. Pero si ante el minimo temblor no aguanta la clase sera un fracaso. Te aseguro que solo un profesor puede tener 60 niños de cualquier edad en silencio y sentados cada uno en su sitio sin molestar a sus compañeros. Eso si tiene que tener las cosas muy claras para que todo funcione. No te diria esto sin una experiencia anterior. Yo mismo lo he podido ver y sentir, como es quedarse más de una vez con 67 niños de infantil y en otra ocasion de primaria, es un caos al principio, pero cuando tu tienes las cosas claras y las explicas se entienden a la perfeccion.
Doncs jo sóc mare d’un alumne de p3, i no, no sap eixugarse be el cul, perquè de fet poques vegades fa caca a l orina, li vam treure el bolquer fa només un mes i encara no controla bé, però clar és que amb 2 anys i 9 mesos potser no es lo sufcientment madur. Se sap treure la jaqueta però no se la sap posar… i crec que és bastant normal a la seva edat, ho sento per portar un nen tan petit a p3…. però tampoc tenim gaire alternatives… A mi tampoc m’agrada que hagi començat tan d’hora… i se li suposi que ha de tenir les mateixes habilitats d’un nen de més de 3 anys, per no els té encara. Aixi que no tot es culpa dels pares… potser és que es necessita més personal, però vaja em sap greu veure aquesta falta d empatia cap a nens tan petits, espero que la mestra del meu fill no sigui així…
Evidentment aquest article parla de generalitats. Si es llegeix bé es veu que la gran majoria de situacions són contradiccions amb el que es no es fa a casa i en canvi se li demana a l’escola. Clar que hi ha casos particulars, que a més els i les professionals atenem amb molt de gust. Però ja que parles de jaqueta, estic segur que t’han mencionat en les múltiples reunions i entrevistes que has fet una frase similar a “roba que fomenti l’autonomia, que pugui pujar-se i baixar-se sol, que no porti cordills, que no porti cremalleres que ell/a no pugui gestionar. I pensant en la jaqueta (no som probablement de les mateixes latituds)…a 24 de setembre amb la calda que fa posar jaqueta… :S se t’escaldarà la criatura 😉