#opinió #EnsVeiemAlCole #EnsVeiemAlInsti #EnsVeiemAlEsplai #EnsVeiemAlaUni #EnsVeiemAlaLlar #EnsVeiemAlBar

No Gravatar

Feia temps que no em permetia el luxe d’escriure a la gent sobre alguna cosa que realment tingués a veure amb l’educació en primera persona i de forma directa. Ha estat un curs molt convuls (i més que en poden venir) en el que l’educació catalana ha estat al centre de la disputa del taulell polític però no pas per tenir-la més en compte.
No som una joguina, si ens “espatllen” ho pagaran car amb generacions i generacions de població perduda, estigmatitzada, guetitzada… No sé si s’hi atreviran els d’una i altra banda.

Però avui 1 de setembre, tot i que no hem començat encara el curs (és dissabte, gràcies calendari) us vull parlar de com veig aquest curs comencem. És una opinió com una altra qualsevol. Pareu a llegir aquestes quatre línies per si trobeu algun punt coincident amb el que creieu/noteu.
Perquè comença un curs apassionant. Recordo quan vaig començar aquest blog fa uns anys i el vaig començar penjant material. Perquè jo era nou i eren “fitxes” que extreia d’un “fitxer” del que fèiem fotocòpies . I aquest blog només pretenia ser aquell fitxer adaptat al 2000, noves tecnologies i començar a compartir sense res a canvi ni tan sols del nom. Després van venir milers d’enllaços, més materials, i la connexió amb allò que li deien Facebook.
Però resulta que ara el Facebook el portem al mòbil, i WhatsApp, l’altre bèstia negra que ja fem servir ni que sigui com a comunicador i organitzador de les nostres vides professionals i no tan professionals ja són de la mateixa empresa. El Departament va acabar adoptant les Google Apps, i comencem a no entendre l’escola sense Drive, Docs o Youtube pel mig. Han canviat una mica els mitjans disponibles des de llavors, almenys fora de la feina.

Però hauria de ser sense d’altres coses que no l’hauríem d’entendre. El curs passat ja es va consolidar la tendència del canvi, de l’evolució si ho voleu mirar així, d’anar tendint d’una forma més o menys comercial, més o menys elitista (privada? privada concertada? pública a la que no tothom hi pot entrar?) cap a una educació en la que nosaltres les i els docents (el poder que tenen els articles i l’ordre dels mateixos eh? 😉 passem a ser mediadors dels diversos aprenentatges entre el mar de protagonistes que tenim al davant. Perquè ja potser no tenim a infants de les mateixes edats, perquè ja potser no estem sols a l’aula treballant o ja no estem en un aula treballant, perquè potser ja estem en l’horitzó de que les àrees han deixat pas a racons, ambients, espais i qualsevol altra organització flexible (comencen a desaparèixer A , B i C) que realment permeti l’alumnat canviar no ja cada trimestre segons les nostres avaluacions, sinó cada dia segons els seus interessos, desitjos, instints, al cap i a la fi.

Té pinta de ser un curs en el que treballarem més, però també millor. Oblidem-nos de l’horari de 9 a 17, de 9 a 16:30 i avaluem realment què volem fer i en quant de temps ho volem fer i on ho volem fer (es treballa millor a casa? es treballa millor a l’escola/institut? Hem de treballar fins rebentar? O hem de tenir un calendari flexible que no ens ofegui tampoc als que l’apliquem? Tenim dret a poder esmorzar o dinar en horaris acceptables i provant d’aturar el cervell, de desconnectar mentre fem un mos, descansant realment, per després poder tornar a la feina, sempre que sigui recomanable.
I quan s’acaba l’horari la “feina” segueix, i no només al centre (i no em refereixo a treballar a casa), sinó al lloc on triem col·laborar, moure’ns , formar-nos (que el Departament hagi retallat les seves inversions en formació no ha implicat que la gent professional no tingui gana de formar-se i fins i tot hagin acabat fent-se ells mateixos les formacions entre seminaris, renovacions pedagògiques o simples cerveses amb d’altres col·legues, siguin o no del centre on hi treballes en l’actualitat.

I tot plegat amb una nova manera d’avaluar, no tan pel butlletí en sí ni les competències, ni tan sols les noves escales avaluatives sinó per la nostra nova mirada en el que mirem el desenvolupament de cada infant que tenim al nostre càrrec, en conjunció amb les i els altres companys perquè ja no els tenim la majoria d’hores i hem de comptar amb tota la informació que tenim de tothom, del més petit a la més gran, de la més esportista al més artista (allò que algú anomena intel·ligències múltiples).
I el millor de tot plegat és que no cal fer-ho tot de cop, potser al nostre centre ni n’han volgut sentir a parlar-ne, d’acord, però qui ens pot impedir tenir aquesta nova mirada sobre la “nostra” canalla (perquè ja no en tenim 25, en tenim 150 per cicle), qui ens impedeix fer un canvi aquí, un altre allà i anar-los maximitzant mentre la gent s’hi va acostumant i fent a la idea, famílies incloses ?
Comença un curs apassionant. I sabeu què? Jo no me’l penso perdre. i Vosaltres? 😉 #EnsVeiemAlCole #EnsVeiemAlInsti #EnsVeiemAlEsplai #EnsVeiemAlaUni #EnsVeiemAlaLlar … #EnsVeiemAlBar

To the official site of Related Posts via Taxonomies.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Sóc.Mestre is using WP-Gravatar