#retalladesedu Per què faré el #18GVagaEnsenyament #Johiseré
Ja sabeu que tinc uns quants anys de docència a les meves esquenes. I si heu seguit aquest blog sabreu que m’he implicat també en la lluita per unes millors condicions, tant per a nosaltres , els docents com pel nostre alumnat. Perquè quan parlem de sou, vacances, etc. parlem de la millora de les nostres condicions laborals (un debat que molts cops aparquem o que intentem amagar, com si no fóssim treballadors que tenim uns drets laborals, com la resta, drets que s’han retallat, estripat, trepitjat o menyspreat darrerament per alguna conselleria, passada, present i futura.) , però quan parlem d’horaris, quan parlem de recuperar les ràtios, quan parlem d’augment de plantilla estem parlant de les condicions nostres…que pateix el nostre alumnat.
Podeu llegir a http://www.vilaweb.cat/noticies/la-vaga-densenyament-tensa-el-debat-del-pressupost/ com en les protestes per aquest debat de pressupostos no hi ha unitat sindical. Uns consideren que és millor protestar en ple debat per poder modificar alguna cosa. Els altres pensen en canvi que és millor mobilitzar-se quan ja s’ha aprovat, per fer més soroll com a protesta per no haver-hi volgut pensar abans . És una pena, no tindrem aquell motiu que a vegades ens remou la consciència a nosaltres, el professorat , que estem pendents de la nostra feina i no de la resta del món per no escalfar-nos el cap amb aquestes coses: “Com que no hi ha unitat sindical no cal fer vaga”. Un pensament així opino que ens fa perdre el focus en el que crec que realment és important. Què ens passa? Què demanem (o demanen per nosaltres els sindicats, el MUCE…) ? Què ens donen? Com protestar?
Què ens passa?
Oblidem-nos de les causes (la crisi, el deute…). Els nostres governants van decidir retallar la nostra plantilla (fins i tot escapçant les vacances als seus treballadors -no definitius -han estat capaços de retorçar el llenguatge: interí, substitut, si no et contracto el primer dia de curs ja no ho ets-), i també van decidir tancar aules. Això va fer augmentar els nens per classe i augmentar les ràtios legals fins a 30. També la falta de personal ha abocat les nostres metodologies cap a un tipus més conductista, control·lat per una sola persona en una aula determinada, sense cap tipus de reforç o ajuda (retallades també en contractació de TEIs,USEE, AE, reducció dràstica de les aules d’acollida…). A tot això li podem afegir unes direccions molt més fèrries, convertides en caps de personal, en un model que s’assembla més a l’escola PRIVADA (oblidem-nos de la “Concertada” ,no existeix: és una escola privada subvencionada amb fons públics, comencem a dir les coses pel seu nom, siguem realistes.) que no pas a la PÚBLICA. Per si de cas direm que ho han intentat disfressar de moltes maneres (autonomia de centres,etc.) en un exercici de cinisme important…però què podríem esperar de la classe política mundial durant els darrers 50 anys ¬¬u. Per acabar direm que mentrestant a l’escola PRIVADA no se’ls han aplicat les retallades de la mateixa manera, s’han reduït menys aules de P3 proporcionalment, i s’han augmentat i mantingut les subvencions (concerts), fins i tot a centres que practiquen metodologies…que prefereixo no descriure (com la segregació).
Si has arribat al final de l’anterior paràgraf pregunta’t: Val la pena fer vaga per això? (no pensis en si tens hipoteca, si ets mestre o ho deixes de ser, si tenen 3 mesos de vacances, si…) repeteixo la pregunta: Val la pena fer vaga per això? Hi ha motius?
Què demanem (o demanen per nosaltres els sindicats, el MUCE…)
No demanen , d’entrada, tornar a la situació anterior (que seria molt bo per al nostre alumnat, i per a nosaltres també, no ho negarem pas). Demanen, demanem una millora –o recuperació– dels drets laborals que requeririen un augment de 140 milions d’euros:
-Reduir l’horari lectiu i tornar a les 18 hores a la secundària i 23 a la primària
-Rebaixar el nombre d’alumnes per grup
-Ampliar l’oferta d’ocupació (juntar les places de reposició amb una eventual ampliació em sembla un cop més el joc del trilerisme lingüístic)
Què ens donen?
“Fonts d’Ensenyament s’han limitat a dir que els esforços s’han enfocat a donar resposta a qui més ho necessita. També han dit que, pel que fa a una demanda sindical, la que fa referència a les substitucions del professors des del primer dia de baixa, ja se solucionarà en els comptes de l’any 2017.”
NO M’HO CREC. M’han enganyat tantes vegades que qualsevol cosa que no sigui CONCRETAR amb NÚMEROS i PROPOSTES CONCRETES sobre com es duran a terme les mesures no té cap credibilitat per a mi. Estem en l’època de les possibilitats.Ja n’hi ha prou. VULL CERTESES!! No vull més possibles referèndums, no vull més possibles ingressos que no existeixen (i que després EUROPA ens retorna el pressupost per ser irrealista, fals)… Alguna cosa em diu que els sindicats, MUCE, van arribar amb la seva proposta i l’administració (la d’aquí, la d’allí, la de més enllà) ha fet, fa i farà el que vulgui amb ella, com per exemple fer passar ,en números ,places d’ampliació places que seran de reemplaç (perquè a sobre tindran la barra de dir que augmenten plantilla – i el més fort de tot: serà veritat!!-). Els fets parlen per sí sols .Al meu centre, un any més, he vist com baixes de tutories (ningú s’enrecorda ja dels reforços i altre tipus de personal) …no s’han cobert (no m’expliquin sopars de duro, la culpa no és de qui agafa la baixa, de qui la tramita, dels responsables del centre, no,la culpa és de l’administració per no substituir-la en temps i forma correctes i punt). N’estic fart. Qui no ho està? Jo vull protestar.
Com protestar?
VA-GA. Exercir un dret constitucional. La única mesura efectiva al llarg dels segles (cada cop que escoltem que “una vaga no serveix per a res” tots els mobilitzats morts al llarg dels segles i que van morir en vagues molt més xungues que les d’ara es remouen a les seves tombes, si és que no estan desapareguts encara i no van poder ser enterrats).
I vaga el 18G. Nooooo, que encara tindrem coll amunt els torrons, esperaaaaa’t (poseu aquí qualsevol excusa més o menys raonada sobre per què no fer una vaga durant el debat i no al final de la tramitació d’uns pressupostos) . No hi ha temps per perdre ni excuses. Per lògica elemental, quan pots arreglar un error millor: abans o després de tancar el procediment? abans o després d’acabar la recepta? abans o després d’acabar el treball manual?
Abans o després? ABANS. Després podrem protestar que la truita ens ha quedat sosa, que el cuiner o la cuinera no hi ha ficat sal… Però ja no la podrem arreglar. Podem avisar el cuiner que s’està descuidant la sal…o que ens l’està escamotejant? Que això coincideix amb el sindicat B i no amb l’A? I? la truita segueix estant sosa? Segueixo pensant que he de protestar ABANS? Mira, llavors sort, perquè no estaré sol en la MEVA mobilització (molts de nosaltres cedim la responsabilitat a qui ens convoca, no no, és nostra individual, de cadascú, i tenim dret a exercir-la). Pena que no hi siguem tots, que cadascú s’ho plantegi. Segurament també em queixi el dia que s’acabi la truita i sigui presentada en societat , la tastem i notem que efectivament ens han enganyat i està sosa.
És cert que ara no estem ni per fer truites…Llavors recordem l’inici d’aquest escrit. Ens està bé? Tot allò que patim mestres, professors, docents i alumnes, pares,mares, famílies ens està bé? Allà cadascú amb la seva consciència i pensament, a mi no m’està bé. I la pena és que aquell dia ,no ja a la resta de societat, que també s’haurien de posar les mans al cap (aturats, PAH, Iaioflautes, afectats per les preferents, marees de diversos colors, contraris a l’actual manera de com s’estan fent les coses, què no veniu amb nosaltres?) amb el que estan fent a un pilar de la societat com és l’educació, sinó molts dels meus propis companys i companyes de feina i famílies i altra comunitat educativa que PATEIXEN CADA DIA tot això del que parlo, potser no hi seran. I és cert que rebré per protestar (descompte de la part del sou, blablabla) I què no van rebre els nostres avantpassats? (alguns van perdre la vida). Com sempre la mobilització la portem fins on podem, i cadascú sap on està el seu límit. Que cadascú faci el seu examen de consciència i determini què està disposat a donar, a fer. Jo ja l’he fet, i el resultat és #18GVagaEnsenyament . I tu què n’opines? Vindràs? Jo hi seré
Deixa un comentari