Carta d’un mestre compungit
Arribat al Facebook de SocMestre
“Sóc mestre des de fa 8 anys. He intentat treure’m les oposicions per mestre, m’he quedat a les portes per unes maleïdes centèsimes. M’encanta la meva professió, considero que és una de les professions més boniques i satisfactòries que hi ha avui dia. He nascut per ser mestre i perdria la vida per això. Estimo els nens/es i ells són la meva vida. Poder ensenyar i educar és el més bonic que m’ha passat en aquesta vida. Vull seguir fent-ho. Tinc experiències tan boniques amb aquests nens. No només amb ells, també amb pares, altres companys … Vaja, que és la meva vida, sense això moro.
Com la resta dels meus companys, he fet infinitat d’hores extres per abastar més i poder ajudar a tots aquests nens que tant ho necessiten. Necessiten afecte, comprensió, acceptació, i tot l’amor del món, ja que a les escoles públiques les situacions socioeconòmiques, així com familiars, no són les més adequades. Et trobes amb situacions extremadament dures, a causa de la maleïda crisi, entre moltes coses. Són nens/es amb infinitat de problemes. Gràcies al meu esforç, tenacitat i lluita he pogut ajudar a molts d’aquests nens/es i, també, a moltes famílies. Això m’enorgulleix, em fa creure que poso el meu granet de sorra perquè aquesta societat sigui més justa, igualitària, democràtica i fraternal.
Avui dia rebo mails, missatges d’aquests alumnes, mares i pares, agraint tot el que vaig fer per ells. Això ningú m’ho pot arrabassar, ningú m’ho podrà treure mai. Haver fet feliços a altres persones, haver ajudat i que una mica de la meva essència quedi en ells és una cosa meravellosa, indescriptible i que no es pot explicar amb vocable algun. Amb això em quedo, ha estat un somni meravellós …
Però tot somni té el seu final, i quan despertes et trobes amb la crua realitat. Obres els ulls i veus que després de tot aquest temps ja no podràs exercir. Tot gràcies a la senyora Rigau i els senyors de CiU, amb les seves polítiques totalitàries, caciquistes i ultra liberals. El que estan fent no té perdó. Ens estan traient qualsevol il·lusió. Ens ultratgen i ens humilien constantment.De ser interins hem passat, de la nit al dia, a ser substituts, i altres milers ens anem al carrer, tot això sense contemplació, sense indici d’empatia, usant tisora en mà.
Això comporta que els que tinguin la gran sort de poder exercir, com a substituts, cobraran per fer la mateixa feina que els seus companys, titulars funcionaris, un 15 per cent menys, sense paga alguna, i sense cobrar juliol ni agost. És una veritable desgràcia.
Tinc trenta anys i no em puc emancipar. Encara tinc sort que els meus pares m’acullen a casa. Com jo, milers de mestres i professors que han de pagar hipoteques. Déu sap si podran fer-ho. Aquest any entren 15000 alumnes nous a Catalunya i hi ha 3000 mestres i professors menys. En realitat caldria contractar més mestres i professors però fan tot el contrari. No es cobreixen jubilacions ni es contracten més mestres, fan fora al carrer prop de 3000. Aquest curs serà inviable tirar-lo endavant. He parlat amb companys que han començat el curs i estan sota mínims. No tenen cap tipus de recurs. Parlem de que no poden fer fotocòpies, que no disposen de pissarres en condicions, alguns no tindran calefacció per a l’hivern, ja que aquests centres no disposen dels diners suficients per arreglar-les o instal·lar-les.
A tot això cal sumar que aquest any no hi haurà recursos de personal, és a dir, mestres i professors per poder fer reforços, desdoblaments, en definitiva, ajudar a aquells nens/es que més ho necessiten. Aquests nens estan abocats a l’absolut fracàs. Les classes estaran més plenes que mai, abarrotades diria jo. En definitiva, el que volen és carregar-se l’escola pública. Això sí, ells seguiran amb els seus cotxes oficials, amb els seus sous exorbitants, casa de luxe a Pedralbes i, per descomptat, portaran els seus fills a escoles trilingües, escoles alemanyes, franceses … I a més promulgaran l’enfrontament entre congèneres, seguiran enfrontant-nos amb la resta d’Espanya, utilitzant el nacionalisme com a “arma llancívola”, i per tant, desviant l’atenció del que és veritablement important. Està clar que mai trepitjaran una escola pública ni atisbarán la problemàtica d’aquesta escola.
Mentre tot això passa, el senyor Artur Mas seguirà cobrant els seus 122.426 euros, el president que més cobra de totes les comunitats, duplicant al de Cantàbria, Ignacio Diego (59.534), i gairebé als d’Andalusia, José Antonio Griñán (63.808), i d’Astúries, Javier Fernández (63.704) i cobrant més que el senyor Marianito Rajoy (78.185). I els consellers autonòmics de Catalunya seguiran amb uns emoluments de 92.290 euros. Els millors pagats de tot l’estat espanyol.
La classe política està jugant amb tots nosaltres. Volen que ens enfrontem, que siguem cada vegada més individualistes (divideix i venceràs) i busquen la confrontació permanent de la classe mitjana/pobre. I, crec, sincerament, que ho estan aconseguint. Tenen controlats els poders fàctics, i el pitjor de tot és que hem estat nosaltres, el poble, els que els hi hem donat tot. El poder que tenen no hagués estat possible sense la nostra voluntat. Hem caigut en la desídia total, ens hem deixat portar pel corrent i pel pensament únic.
Així doncs, tenim el que ens mereixem …
Luis.
(Un mestre indignat com tants altres)”
Felicitats Lluís una carta encomiable i, crec, la veu de forces mestres més. Però una cosa així no pot quedar aquí. s’ha de promoureals 4 vents. Que se sàpiga la veritat
Em sembla molt bé això que dius però…estàs dient que per fer la mateixa feina que un professor cobrareu un 15% menys… això és el mateix que ens passa als mestres de la concertada, per fer la mateixa feina que els mestres de la pública cobrem molt menys. No tenim els privilegis que teniu vosaltres a la pública i cobrem molt menys. Això si, per les retallades se’ns ha considerat funcionaris i ens retallen igual que a vosaltres, tot i cobrar molt menys. Això mai ningú ho anomena oi?
Anna, em sorprén que després de llegir aquesta carta només et quedes amb aquesta idea. Em sembla que cadasqú pot decidir-se per treballar en una escola privada-concertada o en una escola pública, però aquests nens, nenes, famílies (i mestres en general) que són els principalment perjudicats no tenen opció de triar.
Queda clar amb la teva resposta el que ben bé diu Lluís a la fi de la seva carta:
‘La classe política està jugant amb tots nosaltres. Volen que ens enfrontem, que siguem cada vegada més individualistes (divideix i venceràs) i busquen la confrontació permanent de la classe mitjana/pobre. I, crec, sincerament, que ho estan aconseguint. ‘
Evidentment, no només m’he quedat amb aquesta idea però si els substituts es poden queixar de què cobren menys, perquè no ho podem fer nosaltres, els de la concertada, que repeteixo, cobrem menys i tenim menys privilegis per fer la mateixa feina que vosaltres?
Si, és la meva opció (o no, tampoc ho saps) treballar a la concertada.
Té més dret a queixar-se ell que jo?
El que no funciona és el sistema de funcionariat que durant tants anys us hi heu acostumat, el mateix sistema que inclou tant els polítics que anomenes com els mestres. Era més que evident que no es podia seguir així, totes les bombolles exploten.
Bé, com a mestre de la pública diré que el primer error del sistema és tenir que finançar-ne un altre de privat.El sistema privat s’ha de valer per sí mateix, que ens expliquin per què la Generalitat de Catalunya ha de mantenir un sistema dual, perquè ha de mantenir el sou del privat si amb prou feines pot ara la pública.Està clar que un sistema funcionariat d’on no es pot fer cap tipus de neteja ni d’avaluació amb conseqüències no és perdurable, però tampoc ho és una privada a mitges.Volen escoles al seu rotllo? amb els seus continguts específics (religiosos d’una determinada religió)? amb segregacions i idearis que disten molt d’una societat equitativa? Que s’ho paguin ells, i que aquesta gent que fa negoci amb l’educació pagui els seus treballadors, com la resta de serveis.
Més cartes, aquesta agafada del Facebook d’USTEC:
Carta Inici de Curs 2012-2013.doc
M’agradaria denunciar una realitat relacionada amb les retallades que s’estan efectuant a les escoles i que tot pare i mare hauria de conèixer ja que afecta directament i de forma molt negativa al bon començament del curs escolar i, de retruc, al normal desenvolupament d’aquest.
Tot i que la Generalitat ha publicat un comunicat de premsa en el seu web anunciant la represa de les adjudicacions telemàtiques per que així “el proper dilluns 3 de setembre tots els docents puguin estar al seu lloc de treball” la resta de normativa publicada genera una sèrie de problemàtiques i perjudicis que passo directament a descriure:
– Les adjudicacions telemàtiques dels passats dies 30 i 31 han estat mínimes tot i tenir el Departament d’Educació informació de les futures places disponibles ja comunicades per les escoles al final del darrer curs escolar.
– Aquelles places que no han quedat cobertes o que no s’han adjudicat (es a dir la gran majoria) s’ofertaran els dies 6 i 7 de setembre per entrar a treballar a les escoles el dia 12 de setembre, el mateix dia que comença el curs escolar amb alumnes.
Aquest fet provocarà que el dia 12 molts mestres arribin a l’escola sense cap informació del grup que li toca, de la tipologia d’alumnes, horaris, funcionament del centre i de les classes, material amb que ha de treballar… es a dir, un autèntic disbarat a nivell organitzatiu i una falta de respecte als nostres alumnes, fills i filles.
Aquesta situació es veu agreujada pel fet que els mestres que s’incorporin a l’escola a partir del dia 12 ho faran en qualitat de substituts i solament hauran de fer les hores lectives (amb alumnes) per contracte, res de coordinacions, claustres, hores de treball personal… com es pot donar així una atenció de qualitat als nens i nenes?
I perquè s’han pres aquestes mesures tan incongruents i feridores per l’escola catalana? Doncs per que així els mestres que obtinguin una destinació a partir dels dies 6 i 7 de setembre ho faran en qualitat de substituts i se’ls podrà aplicar una retallada d’un mínim d’un 14% segons la jornada laboral adjudicada. També no tindran dret a cobrar el mes de setembre sencer ni els mesos de juliol i agost, convertint així el col·lectiu de mestres interins i substituts en treballadors precaris, i negant als alumnes catalans una formació de qualitat.
I al llarg del curs? Com podran gestionar les escoles les retallades fetes en personal amb el fet que no es cobriran baixes inferiors a 10 dies i disposant de substituts que solament estan obligats a fer les hores davant dels alumnes? Com afectarà tot això a la formació dels nostres fills i filles?
En conclusió, veient com les mesures preses per part dels responsables i gestors de l’escola catalana no respecten el futur dels nostres fills i filles vull aixecar una llança a favor dels mestres (un col·lectiu sovint maltractat i desprestigiat) que sent conscients de la responsabilitat que tenen s’esforçaran i sacrificaran perquè tot aquest conjunt de despropòsits afectin el mínim possible el desenvolupament dels seus alumnes.
Gracies per l’atenció.
Un pare preocupat.
Un mestre en atur.
Un ciutadà oblidat.
Un català emprenyat.
holaaaaaaaaaaa, mi hermana es profe y está en la misma situación, esta mañana mirando las listas como una loca, desgraciadamente de momento no le ha tocado nada, pero gracias a ella me he enterado de que tienes una sustitución de 15 días en el Josep Janés de Hospitalet. yo colgué tu carta en mi muro y en el del Ampa del cole. casualidades de la vida, el Josep Janés es el cole de mis hijos.
moltes felicitats!!!! a veure si s’allarga
Mireia
Holaaaa…pues hoy estuve ya en el cole. He conocido a la directora y a algún compañero/a. Me ha tocado un primero, yo siempre he estado con los grandes…pero me adaptaré rápido!!! Qué casualidad!!!osea que la habéis colgado en el AMPA??? Pues como te decía hoy estuve en el cole. Les he comentado si hacían huelga, la respuesta ha sido que nadie la hace. Yo he dejado clara y firme mi postura. La hago. Tengo unos valores y creencias así como dignidad, por todo ello y como creo en la educación de cualidad que hoy se está viendo ultrajada y humillada, he decidido no ceder y sumarme a la huelga. Ante todo soy una persona de principios. Así pues comenzaré el día 13, con mucha ilusión y ganas pues amo lo que hago, a pesar de toda la política represora en la cual estamos inmersos por parte del departament d’ensenyament. Un fuerte abrazo y será un placer conocerte. Abrazos!