Conte de La Merengada (Dijous Gras)
Sóc d’una ciutat on el carnaval es viu com enlloc de Catalunya (per no atrevir-me a dir del món).En l’actualitat la festa a més de recuperar-se es va estructurant, canviant, creixent.Pel que fa a l’educació des de fa uns anys comptem amb el conte del Dolcet, que explica la història de la Comparses de Vilanova, l’acte més conegut del nostre Carnaval, on també hi participen els més petits, no només sortint-hi el diumenge, sino en l’arribada del Caramel el dia anterior.
Però un altre acte molt seguit i dirigit als de menys edat és la Merengada.Recopilant alguna informació i traduïnt-ho a format conte la cosa quedaria així:
“Hi havia una vegada un senyor que es deia Jaume i que era pastisser, que treballava tooots els dies, fes calor o fes fred, fes sol o plogués,fos dilluns o dimarts , fos dijous o diumenge.Cada dia a més del pa feia uns pastissos que a més de macos eren molt bons!
Un any que no recordo quan va ser 😉 s’apropaven les festes de Carnaval i li va dir a la seva dona: ” Demà Ja voràs! Faré un pastís de merenga que ocuparà tot l’aparador,no cabrà per la porta!! Així tothom sabrà que faig els pastissos més grans de Vilanova!
Es va aixecar molt d’hora i va començar a preparar-ho tot: ous i sucre.Es va posar a separar les clares, i amb tot el seu carinyo va començar a preparar… kilos i kilos de merenga!
L’endemà la seva fleca es va despertar amb una merenga que ocupava tot l’aparador!!
Què content estava el nostre amic pastisser! Totes les veïnes que anaven a comprar el pa comentaven què maca i gran era la merenga del senyor Jaume!
Atrets pels comentaris (i per lo bona que està la merenga) uns nens que passaven per aquell carrer van veure aquell pastís gegant.Era com un somni! Van entrar a la pastisseria i van preguntar-li a la dona del pastisser:
Senyoraaaa, quina merenga tan gran que té! Què ens la deixaria tastar? No, nois no, que aquesta és per fer bonic, i l’hem de deixar a l’aparador!
Els nens van marxar amb el cap cot d’allà.Però no es van donar per vençuts.
Van marxar a l’escola, i quan tornaven cap a casa per dinar, van tornar-se a passar per la fleca.Aquesta vegada li van preguntar al pastisser directament:Senyor Jaumeee que ens en dona de merenga??? Nooo, que és per fer bonica l’aparador.Si no hi cap per la porta! I els nens van marxar amb la cua entre cames…
“-Jaumet, vols dir que no els hi podríem donar? És gran, per que els hi donem una mica no passa res. – li va dir la seva dona.-Potser sí que tens raó, Reina.-“va dir ell.
Els nens tampoc no es van rendir.En acabat l’escola, van anar tots cap a la pastisseria.Senyor Jaumeeee, que ens dóna la Merenga?? Sí, us la dono…però tenim un problema, és tan gran que no hi quep per la porta! Si trobeu una forma de treure-la us la dono!
El nen més gran i espavilat de la colla va dir: Senyor Jaume,La fem trossos més petits i així ja passarà per la porta! .Noooo, que és una pena desmuntar un pastís tan gran i bonic!Tant que m’ha costat.
Una nena va dir: Podem parar taula i ens la mengem dintre de la pastisseria! Nooooo, va dir la dona de’n Jaume: que m’embrutareu tot el local i no podré despatxar pa ni coques!
El més petit de tots els nens va pensar, pensar i va dir amb un somriure! Tiri-la pel balcó! Tots es van riure d’ell.Li deien Alaaa, on vas, pel balcó! Se’ns caurà a sobre.
Però el senyor Jaume va començar a pensar i va veure que no era tan mala idea.Entre ell i la seva dona van pujar a dalt del balcó de la pastisseria amb la merenga… Una, dos i Tressss!!! XAAAAAAAAAF.
Tots els nens que estaven abaix esperant la merenga, en van quedar coberts i contents!!!! Fins i tot el senyor Jaume i la seva dona van baixar a menjar-ne amb els nens.Des de llavors cada Dijous Gras el senyor Jaume tira la merenga més gran pel balcó de la seva pastisseria!!!
I conte contat ja s’ha acabat… si no és mentida serà veritat 😉 “
Text original meu, permesa la seva reproducció citant-hi la font
Per cert, algun il·lustrador/a s’atreveix a fer-hi els dibuixos ? Alguna editorial s’atreveix a publicar-lo ? 😉
Deixa un comentari