Conte
Hi havia una vegada una nena que somiava regalar-li un conte a una estrella… Estava convençuda que si saltava prou alt aconseguiria arribar-hi i per això sempre anava saltironejant a tot arreu.
Quan entrava a la llibreria saltava davant de l’aparador on estaven les històries de pirates per tal que se n’adonessin de la seva presència i la convidessin a navegar per mars llunyans i misteriosos… Remenava els contes de llops tendres, d’unicorns blancs i follets entremaliats: els llegia i rellegia molt concentrada, per si després d’un punt i a part aconseguia saltar dins el bosc i trobar una fada d’aigua, un gegant de pega dolça o un drac de mil colors…
A la biblioteca es passava les tardes fent saltironets pel davant de les prestatgeries dels contes en lletra lligada, potser si queien unes quantes lletres les podria recollir amb el seu caçapapallones i fer-les volar acompanyant la brisa marina.
Quan era a l’escola, explicava històries inventades de flors que parlaven, bolets juganers i bruixes amb escombres de sucre que els nens i nenes escoltaven embadalits…
Quan entrava a la llibreria saltava davant de l’aparador on estaven les històries de pirates per tal que se n’adonessin de la seva presència i la convidessin a navegar per mars llunyans i misteriosos… Remenava els contes de llops tendres, d’unicorns blancs i follets entremaliats: els llegia i rellegia molt concentrada, per si després d’un punt i a part aconseguia saltar dins el bosc i trobar una fada d’aigua, un gegant de pega dolça o un drac de mil colors…
A la biblioteca es passava les tardes fent saltironets pel davant de les prestatgeries dels contes en lletra lligada, potser si queien unes quantes lletres les podria recollir amb el seu caçapapallones i fer-les volar acompanyant la brisa marina.
Quan era a l’escola, explicava històries inventades de flors que parlaven, bolets juganers i bruixes amb escombres de sucre que els nens i nenes escoltaven embadalits…
Volia arribar fins la Lluna, que atenta vigilava les estrelles i per això totes les nits abans d’anar a dormir se la mirava i li explicava un conte.
Tant va saltar i saltar que un dia de bon matí va aconseguir tocar un núvol. Un núvol blanc i esponjós, que la va acollir amb els braços oberts i tot saltironejant d’un núvol a un altre, va aconseguir arribar a la casa de la Lluna. Va picar a la porta i la Lluna en veure-la amb aquell somriure encisador la va deixar entrar. Va escoltar el conte i el va acceptar, però s’hauria de quedar a viure amb la resta d’estrelles que vesteixen el cel cada nit per explica’ls-hi un conte abans d’anar a dormir.
Extret/Extraído/Extracted de/from http://socmestre.blogspot.com
Deixa un comentari