Conte:L’Ossa Major i els Indis

Diuen que fa molt de temps, al llunyà oest vivien els indis.Aquests per sobreviure caçaven tot tipus d’animals… menys una ossa immensa, que des de feia molt de temps no s’atrevien ni a apropar-s’hi.
Però va venir una sequera i la gana apretava, i els indis més joves, després de demanar consell al vell s’hi van atansar.Allà estava adormida, roncant amb roncs tan grans que retombaven a les muntanyes i tot!
Ostrés , i com l’ataquem?
-Ja sé, la despertarem i quan ens persegueixi li dispararem una fletxa!
Li van tirar una pedra perquè no gosaven tocar-la i res, no es despertava, un altre pedrot més gran i res, només movia les potes com espantant mosques i res.
Fins que van agafar un roc immens i li van tirar al cap.
QUIN MAL! l’animal , sagnant pel front es va despertar bramant i brandant les garres a dreta i esquerra fins que va veure els indis.
I els indis es van escagarrinar.Era un animal tan i tan i tan gran que no només es van quedar sense parla sino que a més no s’atrevien a seguir el pla i disparar-li una fletxa.
Així que van començar a fugir cames ajudeu-me, tot recte, saltant branques, arbres, herbes , rierolets i tot el que trobaven el seu pas, l’óssa trotava i ja estava apunt d’agafar-los, i ells sense mirar van continuar corrents, però ai que corrien en direcció a un barranc.Quan se’n van adonar ja era massa tard i per això van fer un salt tots plegats indis, fletxes i ossa…
Un salt tan gran que els va fer arribar a les estrelles, i és per això que per les nits encara es pot veure a l’Ossa Major, perseguida pels indis que també es van convertir en altres estels.
Deixa un comentari